Bar del Toro. Sant Vicenç, 13

 

El senyor Nicolau va obrir una bodega fa més de cent anys a l’edifici que fa cantonada entre els carrers Sant Gil i Sant Vicenç. M’he recordat que a Gràcia i ha una botiga de pianos al carrer Santa Tecla i m’ha donat per veure si hi ha alguna connexió tel·lúrica entre la bodega i aquests dos Sants esmentats. Sant Gil estava considerat el protector dels epilèptics, malaltia també coneguda com a “mal de Sant Gil” i també era el protector dels arquers perquè un dia li van fotre un flechasso (i sembla que no va ser en Cupido). De Sant Vicenç de Paul he trobat una frase críptica que diu: “Tres cops vaig parlar quan estava de mal geni i amb ira, i els tres cops vaig dir barbaritats”. Concloem l’anàlisi: probablement el que li va fotre la sageta a Sant Gil duria anar torrat perquè en condicions normals no se li fa això a un Sant. I a la frase de Sant Vicenç al “mal geni i a la ira” li podríem afegir l’anar passat de quintos perquè tingui més sentit. Ja està, ja hem trobat la connexió entre els Sants i la Bodega.

toro-1

L’establiment va canviar de mans un parell de cops fins que en Paco Rodríguez, que hi treballava de cambrer, se’n va fer càrrec juntament amb el seu cunyat en Socias. Van ajuntar les síl·labes inicials dels cognoms i li van posar Bar Roso, però en realitat els habituals el coneixen com el Bar del Toro pel cap de brau dissecat que hi ha a una paret. És curiós també el fet que a la porta del local, al carrer, no hi figura cap nom. Algun col·lega l’esmenta com “el bar sense nom”. Segons la Bíblia (Gènesis 2-20) el primer curro que li va tocar fer a Adan va ser el de posar nom a tots els peixos, aus, bestioles i demés coses que Déu havia creat. Segons els estudiosos bíblics així ho va organitzar Déu perquè en tenir nom les coses li pertanyien a Ell. Si en realitat aquest bar no té nom ens queda el dubte de si el Suprem se l’ha fet seu o no. També acabem de descobrir que Adan va fundar la primera empresa de Naming.

Del què no hi ha cap dubte és que l’amo actual, des de fa 13 anys, és en Carles, fill d’en Paco Rodríguez, juntament amb la seva dona Lourdes.

toro1

El què sobte d’entrada és trobar-nos en aquesta banda del Raval, plena de garitos vells portats per moderns (i amb preus moderns), amb un local antic, amb decoració antiga, amb preus antics.

Despatxen vi a doll de cinc botes que estan a l’interior al costat del cap de toro que controla l’espai com si fos un Big Brother. La barra de marbre és de les autèntiques que impressionen per la seva simplicitat i elegància. En Carles pertany al club dels que saben administrar las dosis suficient de complicitat per tal de fer que els parroquians es trobin com a casa. La clientela habitual són els veïns del barri de tota la vida, és dels llocs on les seves taules de marbre conviden a llegir el diari sense que el temps t’empaiti o a fer la partida de domino amb els companys de sempre. Entre les tapes que prepara la Lourdes tenen fama els callos i el seitó.

L’ambient i decoració tant a dins com al carrer és tan atemporal que si han rodat pel·lícules d’època, entre elles “Terra i llibertat” d’en Ken Loach.

 Horari: 8:30-10:30. Dimuenge i dilluns mati festa

 

Un comentari

Deixa un comentari: