In Memóriam: La Filomena. Carrer Verdi

Quan Mededebebe va començar el seu viatge bodeguero, la Filomena del carrer Verdi a Gràcia ja havia tancat. Aquest tancament (i d’altres similars) ens van motivar per iniciar aquesta tasca de fer un inventari de les bodegues que encara existien i que quedés constància, al menys digital, de la seva existència.Per aquest motiu no li vam poder dedicar una entrada al blog. Li vam dedicar una necrològica a l’antic format de blog i ara la tornem a publicar amb més informació gràfica. Ja fa temps que va tancar per jubilació dels que la portaven. Durant un temps vàrem alimentar l’esperança que es tornés a obrir tal com era abans, que alguna gent jove tingués l’osadia d’invertir ganes, energia i cales per tal d’emular als que han pres el relleu a la bodega Salvat de Sants o el Quimet de Gracia i que ho estan petant. Però no ha pogut ser i ara com certificació oficial d’aquesta defunció publiquem una foto del solar erm en que s’ha convertit avui en dia el que era aquesta bodega. Sniff!

Trobarem a faltar aquell mostrador de marbre indescriptiblement únic. Turris eburnea!! (Torre d’ivori, traducció pels que no van tenir la sort d’estudiar llatí al batxillerat) Aquesta frase del Rosari preconciliar podria ben bé descriure aquella forma de marbre blanc que emergia del mostrador i que era el suport de les aixetes d’aigua. Quina elegància!, hauria d’estar al Mnac després de les sales del Romànic.

I sempre bavejarem tot recordant l’irrepetible gust de la salseta dels musclos que l’àvia preparava a la cuina i a la que guaitàvem de reüll quan anàvem al lavabo (al fons, a l’esquerra).

 

“Trobarem a faltar els teus musclos.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí.
Però el record, dels vermuts que vam beure
no l’esborra la pols del camí.”

(Cantar amb la música de La Vall del Riu Vermell, la típica dels funerals)

Fotos de La Filomena (en vida) mangadas del blog Barcelona Vermut.(Grácies)