Twitter, Zuckerberg, Diderot i D’Alembert

Fa uns dies que ja som a Twitter. Sentim més admiració per Diderot i D’Alembert, creadors de L’Encyclopédie, que no pas pel senyor Zuckerberg (cognom alemany que literalment vol dir “muntanya de sucre”, aquí enquesta ràpida: entre una muntanya de sucre i un munt d’anxoves, tu que pillaries?) . Però no som tontos, o si, malgrat la nostra opinió personal sobre en Mark Zuckerberg ens agrada treure profit de FB, quan aconseguim passar de tota la merda que s’hi troba i ens ho prenem com quan per acompanyar el vermut demanes un plat variat i piques d’allò que més t’agrada i deixes allò que no t’agrada, tot i que pagaràs igual per tot. Venim de la Galàxia Gutemberg i després ens van dir que una imatge val més que mil paraules, però que collons, moltes vegades pillem mes dopamina amb les mil paraules que amb la imatge, tot i que això impliqui dedicar-hi més temps. I com que allò de que el temps és or, és una fotuda mentida o sinó proveu d’entrar a una d’aquestes botigues que ara proliferen amb un gran rètol groc que hi posa “COMPRAMOS ORO” i dieu: “Vinc a vendre un parell d’hores”. Juas!, a veure que et diuen….Tot aquest rotllo és per justificar el retard que hem tingut en entrar a Twitter. Havent viscuts molts anys en aquest país sota un règim repressiu, que ens limitessin el número de paraules que podíem escriure ens semblava un altre repressió. Però bé, tampoc som obtusos i si una eina té una utilitat, doncs fem-la servir i no ens hi capfiquem més. Augusto Monterroso va escriure aquell meravellós micro-conte:“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”. Resumint en poques paraules també es poden dir moltes coses. Doncs això a Twitter som a: @mededebebe (https://twitter.com/mededebebe)