La Vermuteria del Tano. Joan Blanques, 17

Era una casa de pagès del barri de Gràcia i existeixen documents de l’any 1927 que parlen d’una autorització administrativa per a la venda d’oli, vi, ous i aviram. Ens imaginem als pagesos de l’entorn deixant l’aixada a la porta, parant a veure un petricó de vi negre per treure’s la pols de la gargamella.

Ja convertida en bodega en els anys 50 era el senyor Joan que hi era al front i en aquell temps era coneguda com a Cal Mosques. Quatre anys abans de jubilar-se va agafar un aprenent, en Cayetano Gabernet. Aquest és el protagonista de la història d’aquest establiment des de fa 21 anys quan li va traspassar l’esmentat Joan.

Els gitanos de la plaça del Raspall, grans afeccionats a anar-hi a fer el vermut els caps de setmana amb la família, tots tan ben engalanats com només ells saben fer-ho, són els que li van posar el nom de Tano al local. Els rumberos de “Sabor de Gracia” hi van a carregar les piles amb vermut per fer el ventilador amb les guitarres. Des d’aquí una nota d’homenatge i admiració a la gent romaní del barri que aporten als carrers la seva nota de color, alegria, ritme i sentit de l’humor (Només ells són capaços de decorar la seva plaça a les festes de Gràcia amb centenars de braços de gitano penjant del sostre)