Bodega Pinyol. Torrent de l’Olla, 7

Aquesta bodega va estar gestionada per tres generacions de la família Pinyol des de 1940 fins a finals de 2012. L’últim d’aquesta nissaga tenia com a signe distintiu el posar música clàssica (Rollings, Bowie, Led Zeppelin, Deep Purple…) en un volum adient per poder parlar i escoltar. La darrera vegada que vam parlar amb ell al novembre passat ens va dir que es volia traspassar la bodega perquè portava masses milers d’hores treballant sol entre aquelles quatre parets i volia un canvi d’aires. Al desembre ja estava tancat i vàrem quedar a l’aguait de si es tornava a obrir com bodega o hi trobaríem un “Queviures Hassan”. Quan ens vam assabentar que es tornava a obrir com a bodega li vam donar gràcies a Dionís, fill de Zeus i Déu del Vi.

La Pau Raga i en Carles Poy s’han fet càrrec del local, ella bibliotecària, ell ve del món de l’art, galerista i comissari d’exposicions. Han conservat el terra hidràulic, van intentar mantenir els colors originals de les parets però les diverses capes de paper i pintura que hi van trobar van complicar el tema i van optar per arreglar les parets i pintar, és a dir que l’aspecte és com molt polit ara mateix. És una pena que un no pugui anar a una casa d’aquestes que et preparen el color de pintura que vols i demanar un blanc trencat amb un toc de ronya o fer una emprimació final tipus Pollock a les parets per tal que no tinguin aspecte de “resien pintao”, però ja sabem que el pas del temps ho arregla tot. Hi havia una part interior que abans havia estat vivenda i que en Jordi Pinyol tenia tancada fent-la servir de magatzem. Ara aquest espai interior ha estat recuperat, han obert portes, hi ha una habitació-biblioteca on es practica un book crossing tipus avui m’emporto un llibre i qualsevol dia en torno un altre i al fons es veu un pati exterior amb plantes que donen un toc visualment molt agradable. Han afegit una barra de fusta sòbria i elegant que juntament amb les botes originals restaurades dóna calidesa a l’ambient. També han posat unes tauletes de marbre i uns taburets i cadires provinents d’un bar antic valencià.

Restaurant elements de la façana van descobrir un preciós rètol (més fusta), penjat ara a l’interior, que pertanyia al negoci d’olis i sabons que va ocupar aquest local des de 1919 fins que es va convertir en bodega.

La Pau Raga, responsable de fer les tapes, és de València i això ens permet gaudir d’alguna elaboració pròpia d’aquelles terres, com una que ens ha cridat l’atenció pel seu nom: “esgarraet” que és com una esqueixada de bacallà amb pebrots escalivats i moixama per sobre. Entre setmana tenen tapes clàssiques i els dissabtes i diumenges tapes més elaborades. Segueixen despatxant vi a doll, tenen sifons de veritat. Els diumenges tenen sessions musicals en viu en plan tranqui ( violí ,violoncel, guitarra…).Ja sabem que el vi és cultura i en aquest espai acompanyats de musica, llibres i quadres si algun dia acabeu passats de vermuts podreu dir que en realitat no us esteu tajant sinó que us esteu formant com a persones.

Horari: matins de 12 a 16 h , tarda de 19 a 24 h.
diumenge de 12 a 16.
Dilluns festa.

Tel. 93 2176690