El Loquillo. Del Mar, 75
Els que vam tenir l’oportunitat de menjar paelles amb els peus a la sorra sovint tenim nostàlgia dels desapareguts xiringuitos de la platja de la Barceloneta i del megacrac Bernardo Cortes Maldonado. Ara que es celebra el tricentenari del fotut final de la Guerra de Successió, hem de recordar que li devem a Felip V la creació d’aquest barri. Aquest Borbó a Espanya era conegut com «El Animoso» (a la nostra terra els adjectius que acompanyaven el seu nom eren ben diferents). Com es sabut l’Animoso dels Collons va fer enderrocar una part del barri de la Ribera per construir La Ciutadella, fortificació des de la qual es podia controlar millor la ciutat. El barri de la Barceloneta va ser dissenyat per enginyers militars per tal de recol·locar a part dels veïns de la Ribera als que els hi van enderrocar la casa.
A l’actualitat tot i que hi ha una gran oferta de bars i restaurants, trobem poques bodegues de les que ens agraden. Una d’elles és El Loquillo. Aquest establiment va ser obert com a bodega l’any 1952 . L’origen del nom del local ve de la dona del primer amo. Ella era peixatera, quan plegava de la feina anava a ajudar al seu home amb tufillo de llobarro a la roba i com que es veu que era una mica rara li deien «la loquilla». Més tard en Manolo, que era un emigrat a França i quan va retornar, es va quedar la bodega a l’any 1968, també li van començar a dir «El loquillo». Actualment és el seu fill Diego que hi és al capdavant. El local en origen ocupava mitja planta i en quedar lliure el del costat va doblar l’espai. A l’actualitat ja no venen vi a doll però conserven botes de les que antigament tenien. Té una llarga barra de marbre molt maca. Les parets tenen acumulació d’objectes diversos, ampolles amb ronya del neolític, quadres, fotos, etc. La nevera d’obra amb portes de fòrmica es mereix especial atenció, està plena de papers amb pensaments filosòfics profunds: «Hay que creer en algo, yo creo que me tomaré un quinto», «Solo la puntita, es algo que los hombres y las peluqueras nunca entenderan».
Que pots picar a dins? Recomanem les anxoves. És l’únic lloc que coneixem que les anxoves les tenen en sal, té les netegen i preparen al moment. És moralment obligatori tastar-les. També tenen molt bona la moixama, el seitó en vinagre, les sardines en escabetx i vermut de la casa en bota. La geografia humana que hi trobaràs és força autèntica del barri. En l’època en que les operacions de carrega i descarrega dels vaixells es feia a aquella banda del port, hi havien milers d’estibadors que al matí es presentaven a la feina i si n’hi havia treballaven i si no n’hi havia cobraven mil o dos mil pessetes i els enviaven cap a casa. La majoria anaven a passar l’estona als bars de la zona, entre d’ells «El Loquillo». En èpoques més modernes el Manu Chao hi anava sovint amb la seva guitarra i organitzava concerts improvisats que es van tenir que acabar perquè si arreplegava massa gent i hi havia problemes amb els veïns. Tot i la quantitat de guiris que hi ha al barri, no és un local on te’ls puguis trobar, la clientela és gent coneguda del barri.
Horari: Dilluns-Dissabte de 7 a 22 h. Diumenge de 8 fins despres del vermut.
Tel: 657 839 697