La Bodegueta d’en Miquel. Plaça Jardins d’Alfàbia, 3

Hi han bodegues de les que hem visitat que pertanyen al regne de les tenebres, la qual cosa forma part del seu atractiu. És a dir que per la configuració de l’espai arquitectònic són fosques.  N’hi han d’altres que al tenir àmplies obertures a l’exterior, ja sigui pels finestrals o les portes de vidre, són del regne de la llum. Segons a quines hores quan el sol hi entra de manera segada, el color de la fusta de les botes de vi o els reflexes que es desprenen de manera quasi violenta de les gerres metàl·liques per mesurar petricons són mini- espectacles memorables.

Nota: segons el diccionari de la llengua catalana;

Petricó:
m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.

Porró:

1 m. [LC] [ED] Vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s’omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas.
2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a 94 centilitres.

La bodega d’en Miquel està situada a Nou Barris, en una plaça àmplia que contribueix a l’efecte de llum del que hem parlat. En origen va ser bodega des de que es va construir l’edifici, ara fa uns cinquanta anys, quan el que hi havia davant eren descampats. El senyor Joan Balletbo la va fundar (encara és el propietari). Va ser traspassada dos cops fins que al 2007 s’en  va fer càrrec en Miquel Angel.I ell és el que ha dinamitzat aquest local, respectant tot el que té d’antic i afegint tapes fredes més creatives a l’oferta clàssica de anxoves, seitó, berberetxos, etc.
És un espai quadrat, no molt gran, hi han fotos en blanc i negre de la Barcelona antiga molt il·lustratives. Te una bona col·lecció de botes de fusta i unes taules petites i rodones de marbre,les curves d’aquests elements arrodoneixen l’espai.També te nevera de fusta amb tiradors de llautó originals, un bon exemplar. En un punt hi ha un escrit que ve a ser com una declaració de principis: “Si la vida te da la espalda, tocale el culo”

Com a mostra de costums de vida de barri ens explica el Miquel Angel que a la taula que hi ha a un racó que dona al carrer, hi seu la gent que ja té certa edat a petar la xerrada i que sovint també s’hi apunta algun jove amb ganes de socialitzar amb els veterans de la parroquià.
El vermut de la casa, en bota, és l’Yzaguirre. Venen vi a doll.

Horari:

De dimarts a divendres: 9-2/5-8,30 h.

Dissabte i diumenge: 10-3 h.

Dilluns festa.

Tl.93 354 45 83

[google-map-sc focus=”0″]