Bar Bodega Salvat. Sagunt, 51

La bodega Salvat és probablement la més antiga que hem visitat. Al bell mig de Sants, en una zona de poc trànsit de vehicles, l’entorn ja ens convida a prendre les coses amb calma. La tradició oral diu que cap afinals de la dècada dels 70 del segle XIX hi havia un estable per guardar les mules o 4×4 similars. Les informacions més documentades confirmen que al 1880 la família Salvat, encapçalada per Pere Salvat hi va començar a exercir l’activitat de venda i consum de vi i licors. Hi va existir una saga de Peres Salvat, al menys tres, entre pares, nebots i oncles que van dirigir el negoci, fins arribar a la Dolors Salvat, la Senyora Lola que ho va portar fins al final de 2010 quan ho va traspassar al Jordi Ibañez i al seu soci , en Joaquin. Des de l’1 de gener de 2011 és el Jordi el que a diari fa que aquest vaixell de fusta i marbre vagi ” viento en popa a toda vela”.

Per sort aquest local centenari no ha patit el destí d’altres que han acabat convertits en subministradors de Shawarmas, o en mans dels Xinesos. Igual que a la bodega Quimet de Gracia els nous gestors han respectat la decoració original, el mobiliari, les neveres de fusta i tots aquests elements que contribueixen a que aquests locals siguin autèntics. I la decoració de la Salvat és fantàstica, les rajoles supercromàtiques de les parets representen caps de personatges, amb motius decoratius que hom no es cansa de mirar com si fossin les tires d’un còmic. Quan et recolzes sobre la barra de marbre blanc, tot gaudint d’un vermut de la casa, pots tenir la sensació de formar part d’un Karma etílic especial, d’una consciència lúdica col·lectiva amb flaire d’anxova. A partir del segon vermut si et concentres i mires fixament al mirall ovalat que hi ha rera la barra (el van posar durant la República) podries veure-hi reflexat l’esperit de tantes generacions d’homes i dones que durant més de cent anys, al mateix punt han fet el mateix que tu: gaudir del moment i la companyia. A part del marbre, la fusta és un element molt present en aquest espai, tant a les portes de la nevera com a les prestatgeries de rera la barra, tot plegat ens fa pensar que esta molt bé que s’hagi inventat la fibre de vidre i el kevlar, però que l’ elegància del materials nobles clàssics és única.

Testimonis de tot el que hi passava al davant de la barra han estat durant més de 40 anys els cambrers Josep Pérez i en Juan Esteban. Aquest últim ens ha explicat moltes històries que han succeït aquí. En diu que en Kubala, quan encara jugava al Barça hi anava sovint, a vegades acompanyat del Kocsis i en Csibor i es fotien uns gots immensos plens de vodka. No hem acabat d’esbrinar si ho feien abans o després dels partits.I com una prova més de que aquests locals han fet la funció de clubs socials, a la Salvat va haver durant molt temps un club d’escacs.El grup barceloní de música indie Valero va editar fa poc un LP molt recomanable titulat Bar Bodega Salvat.

El vermut de la casa és el Simó de Reus i un fet a destacar d’aquesta Bodega és la cervesa, especialment la negre de Damm i el que la diferència és que quan la tiren en lloc de refredar-se al moment a través d’un serpentí, com arreu, surt directament freda de la nevera, dins la quan hi posen els contenidor metàl·lics.

Les seves anxoves tenen fama merescuda, també hi ha seitó, escopinyes, moixama, cecina i piparres una espècie de guindilles verdes i llargues que no piquen gens i són molt bones. Segueixen despatxant vi a doll.

[google-map-sc focus=”0″]