Bodega Carol. Aragó, 558. BCN

 

Tot i que tenim un equip d’experts ensumadors de botes de vi rastrejant els carrers buscant bodegues, no havíem tingut notícies de la bodega Carol fins fa molt poc. Va ser quan els nostres estimats companys vermutzales Alberto Garcia Moyano (En Ocasiones Veo Bares) i Shawn Stocker (membre destacat de MEDEDEBEBE) van decidir quedar-se amb aquest establiment que estava en traspàs. A partir d’aquí queda clar que tot el que diguem no és objectiu, però apel·lant a la llibertat d’expressió direm el que ens roti i si la impressió és que parlem de puta mare dels col·legues perquè són col·legues, doncs sí, que passa?. L’Alberto ja havia complert la seva vocació bodeguera donant-li, amb el Marc i la Raquel, una segona vida a la Bodega Montferry. En Shawn nascut a Califòrnia, és un rara avis. Si un transsexual és una persona que s’identifica amb el sexe oposat al seu sexe biològic, podríem dir que en Shawn és un transnacional, per que s’identifica amb una nacionalitat diferent a la que li ha tocat per naixement. Si per origen li tocava fer surf per les onades del Pacífic, un destí inevitable l’ha portat a lliscar sobre barres de marbre renegant en català. És un catalifornià que sap si un vermut és de Reus o de Falset només pel seu color.

La Lola, anterior responsable de la Carol, ens ha comentat que tenia altres ofertes amb cales sobre la taula per quedar-se amb el local. Però que es va decidir per l’Alberto i en Shawn quan va veure la cara de fascinació que fotien els dos tot mirant la bodega el primer dia que hi van entrar. Era un cas clar d’amor bodeguil a primera vista.

La Lola i el seu marit Manolo es van fer càrrec de la bodega a l’any 1987. Sobre els orígens de l’establiment diuen que quan ells van arribar vivia al pis de sobre una dona de més de 80 anys que manifestava haver nascut a la bodega, ja que se’n ocupaven del negoci els seus pares. Abans de la Lola i el Manolo només es despatxava vi i licors a doll i altres d’embotellats, però no era un lloc per consumir-hi a dins. Van ser ells que van fer reformes al local, hi van posar una barra i van començar a penjar clauers, 3000 clauers pengen del sostre (i ningun del Real Madrid, ens diu en Manolo). Abans, al fons a ma esquerra hi havia un piano i un senyor tocant. I diuen que aquest senyor vivia de les propines que li donaven.

Fent obres per tenir lavabos van trobar enterrada sota terra una pistola oxidada del temps de la guerra civil. Quina historia hi haurà amagada?.

Tornant al temps present, l’Alberto i en Shawn han conservat la bodega tal com estava. Han assumit la responsabilitat de mantenir la col·lecció de clauers vigilant que ningú en mangui cap. Segueixen mantenint les botes amb vi per despatxar a doll. Si mames és millor fer-ho amb algo a la panxa. Aquí els nostres amics s’ho han currat. Heu menjat mai un entrepà de formatge amb «morcilla de ciervo» ? (Ho poso en castellà perquè, com el bratwurst, no és pot traduir). A la Carol ho podeu provar. Parlant de formatges, han contactat amb proveïdors d’arreu per tal d’escollir els millors. Un dels productes estrella són els Torreznos de Sòria. Són tires de cansalada fregides seguint un protocol que controla al màxim els temps i les temperatures; en altres paraules un pecaminós xute en vena de colesterol cruixent.

També han posat molta cura en procurar tenir una oferta de tapes que conservant les formes tradicionals ens sorprenen amb els continguts. Les seves croquetes, cruixents i meloses per dins, combinen textures i sabors, algunes amb contrastes dolç-salat. Les de calçotada porten calçots, botifarra i una dosi de romesco al mig. Les mallorquines: sobrassada, mel i formatge. Botifarra negre amb poma caramel·litzada. També de més senzilles com les de pollastre al «ajillu» o les de peus de porc amb bolets. La llista es amplia i canviant segons els productes de temporada.

Un altre especialitat de la casa són les mandonguilles. Les de pollastre amb anous, panses i salsa amb carxofes al curry estan collonudes. Mar i muntanya: vedella, botifarra negre i gambes. El repertori de mandonguis és canviant.

També: «ensaladilla» russa, seitó en vinagre, callos. I més coses, però millor aneu i ho descobriu vosaltres mateixos. La Inma i en Pep són el personal que us atendrà rere la barra.

Horari:

Dilluns tancat.

Dimarts i dimecres: 9:30-15/18-22h.

Dijous: 9:30-15/18-23h.

Divendres:9:30-23:30h.

Dissabte: 11:30/23:30h.

Diumenge: 12/17h.

Tel: 93 245 11 99.