Bodega Rovira. Segrià, 24. Lleida
Avui parlarem de l’única bodega autèntica que queda a Lleida, la Bodega Rovira.
La ciutat de Lleida té 139.000 habitants (ocupa el 6è lloc en el rànquing urbà del nostre país). Si descomptem els nens, les padrines, els capellans, els avorrits i altres col·lectius que (oficialment) no mamen ens queden encara un bon número de potencials vermuteros. Podríem afinar més. Els homes entre 15 i 65 anys sumen 35.000. Les dones en la mateixa franja d’edat són 27.000. Podríem suposar que tots els pavos mamen i que també ho fan la meitat de les paves, això ens dona 48.500 individus que en qualsevol moment del matí es podrien passar per la bodega a fer un vermutet i petar la xerrada. Bé, en realitat és una sort que no tot aquest personal abans esmentat sigui conscient que la Bodega Rovira és el millor lloc de la ciutat per practicar el vermuting. El local és ben petit i no hi hauria lloc per atendre degudament a massa personal. Però aquestes dimensions reduïdes sovint contribueixen a que les energies positives del personal siguin més contagioses.
La bodega també és coneguda com Can Cistelles perquè la família Rovira abans també tenia una cistelleria ben coneguda en un altre indret. Eren els propietaris d’aquest local del carrer Segria que des de l’època de la construcció de l’edifici a l’any 1965 ja era una bodega regentada per un senyor al que li deien El Manyo. A l’any 1970 en Ramon Rovira es va fer càrrec del local. El seu fill Ramon el va succeir al 1997. Va aguantar la davallada del negoci que van patir totes les bodegues en el tema de la venta del vi a doll per la competència dels supermercats i les grans superfícies comercials. I avui en dia està orgullós de tenir aquesta petita joia que conserva els trets característics de les bodegues amb més solera: vells bocois, una barra molt particular, prestatgeries amb ampolles antigues… La Pilar, que ja fa temps que hi treballa atenent al personal és responsable de part de la decoració. Les botes tenen diferents vins de la terra incloent varietats que normalment no es troben a doll com el Cabernet Sauvignon o el Merlot. Aprofitem l’ocasió per recordar que cada cop que anem amb la nostra garrafa a la bodega a comprar vi afavorim el consum de proximitat i no consumim envasos d’un sol ús que són contaminants .
A la Bodega Rovira a més del vermut de la casa, que està molt bo, també tenen sortit de anxoves, olives, berberetxos… Per cert que la salseta que et posen per acompanyar aquests i altres bitxos amb closca és autèntica i feta per ells. Li donen un toc amb un vinagre de cava que és una meravella. I si en un got poseu el suquet que queda al platet dels berberetxos i li afegiu vermut flipareu.
Parlant de vermut hem estat perdent el temps plantejant una hipòtesi. És possible que al segle XII o al XIII ja hi hagués personal fent el vermut a Lleida?. Diuen que a l’antiga Grècia, Hipocrates ja havia creat una beguda a base de vi macerat amb herbes que tenia propietats curatives. Sembla que els que s’ho va començar a currar més seriosament van ser monjos alemanys que van desenvolupar les seves receptes de vi macerat amb herbes, principalment amb absenta , ajenjo en castellà, wermut amb alemany. L’any 1149 Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat de Lleida amb l’ajut dels Templers. Van rebre com recompensa, entre d’altres bens, un dels dos turons de la vila, el de Gardeny. Allà hi van construir un castell que en part ha arribat als nostres dies. Ja sabem que els templers eren monjos guerrers i que formaven part d’una associació de tipus mafiós i transnacional que lluitaven pel control econòmic dels territoris. Els membres de l’ordre no coneixien fronteres i viatjaven arreu.És molt agosarat suposar que ja en temps llunyans aquell licor medicinal que elaboraven uns membres de l’ordre a dalt d’Europa fos portat als seus dominis del Sud?. Bé, tot plegat és una tonteria , però ens feia il·lusió plantejar la possibilitat de que els lleidatans, pagesos seriosos i treballadors, foren també els primers que van «xalar» amb el vermut.
Post scriptum. La primera referencia sobre la presencia dels Templers al Castell de Gardeny data del l’any 1152 i menciona com a Gran Mestre provincial a Fra Pere de Rovira. Haurem trobat una connexió entre els Templers i les bodegues?
Horari: 8 a 15 h.
Tel. 973268219