Cal Pere Tarrida. Jaume Casanovas, 70. El Prat de Llobregat

Abans d’entrar a Cal Pere Tarrida un detall ja ens avisa que a dins ens trobarem amb molta història. Una branca de pi penja del balcó que hi ha sobre la porta d’aquesta casa que era una antiga masia al nucli antic del Prat de Llobregat. La branca de pi sobre la porta era un senyal abans obligat per identificar l’establiment com a taverna. Recordem la dita: «Si hi ha ram hi ha mam i si és de pi hi ha bon vi».

En Pere Tarrida provenia d’una família de Guardiola de Font-rubí, com que no era l’hereu va tenir que buscar-se la vida fora del poble. Visitant un company de mili , que era del Prat, l’atzar va propiciar que es fes càrrec d’una taverna del poble i més tard a l’any 1924 , va passar a ocupar l’establiment actual, que ja era taverna des del segle XIX. Un cop dins ens crida l’atenció una foto antiga de la façana del Cafè Petit Berlín de Barcelona, diuen que estava situat al carrer Ferlandina. Podem veure clients asseguts i drets els cambrers, amb els uniformes de treball que són d’una elegància brutal. I allí mirant a la càmera està en Pere Tarrida. També hi ha un altre foto antiga, de 1926, on se’l veu, aquest cop dins del seu establiment netejant anxoves. Avís pel personal modern: l’esmentada foto és una prova que fer un vermutet amb anxoves era un esport practicat ja fa molt temps al nostre país.

En aquells temps la taverna obria molt d’hora, a les 5 del matí, els treballadors s’estaven dins bevent les típiques barreges (aiguardent i moscatell) fins que els pagesos que necessitaven braços per les feines del camp formaven les colles i som-hi: a treballar. (Heu provat d’anar a treballar amb dos o tres barreges al cos? No ho proveu, els nostres avis ho podien fer, per què el seu currículum alcohòlic no era del tipus gin-tònic amb molt cogombre i poca ginebra..).

Seguint parlant de costums antics ens informen que havia un temps en que des de Guardiola de Font-rubí els hi enviaven els bocois plens de vi per tren i que el mitjà de transport des de l’estació fins a la taverna era força original: aprofitant el desnivell del terreny els baixaven rodolant pel carrer.

Parlant de bocois, en podreu veure tres a l’interior de gairebé 5000 litres que impressionen.

En Josep Maria, fill del fundador, va seguir amb el negoci familiar, introduint la venda de vi embotellat. Malauradament a l’any 2005 va morir. Els seus fills Joffre i Jordina van ocupar el seu lloc. Ho han fet recollint la tradició familiar i aportant coneixement mitjançant els seus estudis d’enologia i de sumiller. En Jofre va ser anomenat Nas d’Or , millor Sumiller d’Espanya, a l’any 2013 y la Jordina va ser tercera a l’any 2005. Això vol dir que si aneu a comprar un vi a casa seva sereu assessorats per dos de les persones que més entenen de vi d’aquest país.

Les bodegues on guarden les ampolles estan sota el nivell del mar, allà hi guarden més de 2000 referències de vi, inclosos els Bordeaux que ells compren en «primeur» , és a dir quan el vi esta encara envellint a la bota i t’has d’esperar un parell d’anys perquè l’enviïn un cop embotellat.

El vermut de la casa, és DE LA CASA, això vol dir que està fet seguint la mateixa formulació d’herbes que va començar a fer l’avi Pere. I està molt bo. Sovint trobareu la mare de la Jordina i en Joffre netejant anxoves rere la barra. Quan les proveu, amb la seva salsa casolana, tindreu una experiència quasi pornogràfica.

Horaris: Dilluns a divendres 8-3/4:30-8:30.

             Dimarts tarda tancat

             Dissabte 8-3.

             Diumenge 9:30-3.

 TEL. 933 79 02 52