Casa Leto. Cartellà, 195
En aquesta web estem fent una mena d’inventari de bodegues amb molta mili a sobre, aquests espais què com hem dit en alguna banda ens agraden per tot allò que el pas del temps ha anat deixant en les seves parets, (la pols i las teranyines també formen part de la història, why not?). Taques, grafittis, fotos antigues, retalls groguencs de premsa: qualsevol d’aquests signes poden amagar una petita història.
Però dins de les nostres exploracions urbanes ens hem topat amb Bodegues sense història. O amb història molt curta, sobretot si ho comparem amb les que tenen 100 anys darrere. En principi pensàvem que aquest nous locals no tenien cabuda en aquesta pàgina, justament per això, per no tenir història.
Però després de prendre algun vermut en algun d’aquest locals ens hi vam trobar a gust. I hem pensat que si són bodegues i són de barri, per què no incloure-les en aquesta pàgina?. Potser així contribuirem a que la gent les trobi, hi vagi i comenci d’alguna manera a escriure la història que esta encara per escriure.
La bodega Casa Leto és una d’aquestes, va obrir l’octubre de 2011. Està situada a Horta molt a prop de la Bodega Massana. La Massana es podria considerar la Catedral de les bodegues i esperem que aquesta proximitat física els hi mostri als joves el camí de l’excel·lència bodeguera. I si aquella és la Catedral, Casa Leto la podríem considerar un Santuari dedicat a un tipus de música que ja forma part de la història de Barcelona: la Rumba Catalana. El responsable de la bodega és en David Soleto, rumbero ell mateix que formava part d’un duo que es deia Lito i Leto. Els aires de Rumba corren per tots els racons de l’establiment. Sant Gaudenci és el patró d’Horta i també és el nom de un col·lectiu dedicat a la promoció de la Rumba Catalana que tenen la bodega com a club social.
És un local al que li arriba bona llum des de les vidrieres que donen al carrer, les botes de fusta noves que contenen el vi que despatxen a doll ocupen un lloc preferent, les parets estan decorades amb algun cartell publicitari antic i uns quants sifons ens vigilen des d’una prestatgeria. Algun dia haurem de fer un monogràfic sobre el sifó, artilugi ancestral que dóna molt joc com a arma ofensiva-defensiva.
En David és cuiner i prepara tapes clàssiques com les anxoves, seitó, ensaladilla russa, esqueixada, mojama, montaditos i té creacions més personals com el mi-cuit amb melmelada de pebrot verd. Per cert: els “montaditos” en català com es diuen?. Muntadets? . Uff, no sona gens bé…
La clientela és gent del barri, més aviat jove i molt rumbera. En aquest vídeo podreu veure com es diverteixen de tant en tant.
A la tarja de la bodega hi consten uns horaris ben ajustats: Abrimos cuando llegamos, cerramos cuando nos vamos, sino estamos es que no coincidimos”.
Oficialment l’horari és: 11 a 3 del mati i de 6 a 10 del vespre. Diumenge tarda tancat.
Tel. 620 699 794