El retorn de la bodega

Ha quedat tal com era. Quina alegria”, diu la senyora de la taula del costat, amb una copa de xampany rosat a la mà. “Sí, va ser una de les condicions que vaig posar pel traspàs”, li respon l’Eugeni, que, durant 40 anys, va portar la Bodega Quimet, situada al carrer de Vic, allà on Gràcia es resisteix a convertir-se en Sant Gervasi. Ara, el Quimet està en mans del David i el seu germà, dos joves que han fet un esforç enorme per mantenir l’esperit d’aquest bar bodega. La decoració és la mateixa, amb l’afegit d’alguns regals que l’Eugeni, conegut al barri durant dècades com “el bodeguer poeta” per la seva afició a la lírica, els va regalar. “Hi havia mobles vells que no els volien ni a la quincalleria”, recorda. El cartell que convida a provar el vermut de la casa és encara el que l’antic propietari tenia penjat a la porta de l’establiment. Les mateixes lletres escrites en guix i, sobretot, el mateix preu. “Jo sóc cuiner”, intervé el David. “Buscava alguna cosa que fos meva i sempre he estat seguidor d’aquest tipus de locals. Mantenir l’esperit ha estat més complicat que llençar-ho tot i fer una cosa més moderna, però ha valgut la pena. El primer dia es van fer només 30 euros de caixa i vaig tornar a casa deprimit. Quatre mesos després, la cosa rutlla”. El David comenta que cada vegada ha notat un interès més gran del jovent per a aquest tipus de locals. Cansats potser de tan de disseny, i dels riscos que porta afegits qualsevol local de tendència (preus sorpresa, banys impossibles de desxifrar…), han tornat a les bodegues i ho han fet amb uns principis ferms sobre el que són i el que no han de deixar de ser.

Llegeix l’article sencer a:
http://elpais.com/diario/2010/09/16/quaderncat/1284598577_850215.html