La Bodegueta d’en Miquel. Font d’en Canyelles, 47

El senyor que s’ha inventat aquesta bodega és el Miquel Angel Borrull. Membre de l’il·lustre família de bodeguers Borrull. L’altre Borrull a destacar és el seu germà Edu, del Celler Cal Marino. També la Lorena, neboda dels anteriors que actua amb virtuosisme a la primera Bodegueta d’en Miquel situada a la Plaça del jardins d’Alfàbia. I des de l’agost de 2012 té en funcionament aquesta altra Bodegueta d’en Miquel. Arribant a aquest punt les neurones se’ns comencen a atabalar. Per quin obscur motiu ha posat el mateix nom als dos establiments?. Està clar que posar-lis, núm. 1 i núm. 2 hauria estat una vulgaritat. Preferim pensar que ho ha fet amb esperit lúdic, així quan quedis amb la teva parella per fer un vermutet a la bodegueta d’en Miquel sempre hi tindràs aquell punt d’intriga , d’endevinar a quina us trobareu. A Mededebebe sempre hem dit que ens agraden les bodegues per tota la història humana que el pas del temps ha deixat enganxada a les seves parets. Ara ens ocupem d’un lloc que no té ni un any d’existència i el posem al blog, faltant a les normes que ens vam imposar nosaltres mateixos al principi. Trenquem les normes, faltaria més, com a gest d’auto-rebel·lia. Tenim molt de respecte per la gent que engega un negoci i ho fa venent vi a doll tenint-se d’ocupar del manteniment de les botes de fusta quan és més fàcil vendre el vi embotellat. Ara que es parla de KM 0 i consum de proximitat és d’agrair el poder anar amb una garrafa a comprar vi del Priorat o de Gandesa a bon preu. És per això, per les coses que hi ha posat a dins i per la seva manera de relacionar-se amb la gent que considerem la Bodegueta d’en Miquel  una bodega antiga avant la lettre.

L’altre punt a destacar són les tapes. A part de les anxoves, els combinats, les braves, etc, el Miquel gaudeix imaginant-se combinacions de sabors i textures, sense marranades postmodernes, que quan les tinguem a la boca ens faran pensar: Ufff!.

Exemples:

Tartar de fuet (com un tartar de carn crua, però amb fuet, per els que els hi dona yuyu la carn crua)

Rollet de moixama amb formatge blau i avellanes ( ratllant lo pornogràfic)

Bunyols de bacallà amb panses i pinyons (El Rajoy els prohibiria per independentistes)

Rollets d’ibèric amb mango i foie ( Per impressionar a la parella pija)

La llista és mes extensa, millor provar-ho que no que us ho expliquem.

La clientela és gent del barri, el de La Prosperitat, gent treballadora amb majoria de gallecs, la festa de San Froilán, patró de Lugo és una de les més sonades que a allà s’hi troben. Rarament hi trobarem guiris, és el que té de bo moure’s lluny del centre de BCN.

El local era abans una ferreteria i, encara que les ferreteries tenen la seva conya, els veïns han guanyat amb el canvi. És un local allargat, amb sostre alt, només entrar criden l’atenció una dotzena de botes de fusta. Tantes botes funcionant en un moment en que bodegues més antigues nomes en tenen un parell operatives és tota una declaració de principis. Un petit mostrador de marbre de silueta sinuosa fa d’aparador on les tapes s’exhibeixen de manera desvergonyida. Aquestes tapes de colors i aspectes diversos són les que et fan reflexionar sobre la relació que hi ha entre l’augment del teu index de massa corporal (IMC) i la disminució del cash que portes a la butxaca. Qüestió filosòfica que es soluciona tot oblidant-la fàcilment després del segon vermut. Si no heu estat mai a Nou Barris, la dues Bodeguetes d’en Miquel us donaran prou motius per tornar-hi.

Horari:

Dimarts-Divendres 10 a14 i 17’30 a 21 h.

Dissabte i Diumenge 10 a15 h.

Dilluns tancat

Tl. 93 518 40 61