La Masia: 60 anys

El diumenge 18 de març ens vam donar un garbeo per la festa de 60 aniversari de la bodega La Masia. Des del Mededebebé seguim catalogant aquest establiment com a bodega perquè tot i que ja no despatxen vi a doll, ni tenen un munt de botes de fusta, l’ambient que a dins es respira segueix sent de bodega

Vàrem calcular amb els amfitrions que, “a grosso modo”, devien haver-hi unes 300 ànimes. Jovent,  però també gent dels principis.

 

 

Tot tipus de tapes, dolços i begudes a dojo. Platerades i platerades, sortidors de cervesa de més a més, cava que no falti, i molt, molt bona disposició, tant per part dels assistents com pel servei.

Es notava que la gent gaudia de valent i sobre tot els organitzadors.

El carrer d’Elisabets va romandre parcialment tancat al tràfic rodat, fet que va permetre posar-hi un petit escenari per tal d’ acollir un breu concert de rock’n’roll i també posar-hi una filera llarga de taules amb menjar.

 

En Carles (2g – 50 anys al mostrador), estava de lo més cofoi.

Malgrat la quantitat de gent que va tenir d’atendre, encara va puguer dedicar-nos uns minuts per explicar coses de “los viejos tiempos”, com per exemple, l’addicció d’en Paco Candel pel bacallà a la llauna i que el tenia com a parroquià fixa del dissabtes, la freqüència de visites de boxejadors famosos com Urtain (la Fed: Cat. de Boxa estava a tocar, en temps del Price), la clientela provinent del Paral·lel en temps de les vedettes, lo perillós que era el carrer als 70-80’S, i un llarg etcètera que potser seria ja per fer novel·la….

La Montse (3g – 12 anys al mostrador) constata el canvi generacional..

A l’anterior generació, la parròquia es composava principalment de gent gran aficionada a trobar-se per un cafetó, un vinet i puguer fer una partida en bona companyonia.

Actualment, la clientela és a base de gent jove. L’oferta cultural del barri – Macba, Cccb, festivals com el Sonar i sobre tot la proximitat de les universitats- és el principal motiu.

La Montse denota entusiasme. Citem paraules textuals : “Això no és una bodega, es casa meva. Visc al pis de a dalt, és com estar 24 hores pendent. Considero que el carinyo envers el client és imprescindible, vull que es sentin com a casa seva, i he aconseguit traspassar-ho als meus col·laboradors, al servei.”

Comenta, també, que tenen uns menús (6 de diferents) de sopars per butxaques joves -o no tant joves- de 15 € a base de tapes.

Durant la festa varen projectar al’interior del local un DVD amb la història del local.

 

Deixa un comentari: