Era una casa de pagès del barri de Gràcia i existeixen documents de l’any 1927 que parlen d’una autorització administrativa per a la venda d’oli, vi, ous i aviram. Ens imaginem als pagesos de l’entorn deixant l’aixada a la porta, parant a veure un petricó de vi negre per treure’s la pols de la gargamella. Ja convertida en bodega […]
Llegir més
Aquesta bodega, per la seva ubicació al costat dels Encants hi deu haver estat l’escenari on la gent mes singular deu haver anat a segellar amb un vermut les transaccions mes curioses. Les mateixes parets del local mostren una àmplia col·lecció de objectes tan antics i diversos com els que podrem trobar a les parades de la fira de […]
Llegir més
La bodega Salvat és probablement la més antiga que hem visitat. Al bell mig de Sants, en una zona de poc trànsit de vehicles, l’entorn ja ens convida a prendre les coses amb calma. La tradició oral diu que cap afinals de la dècada dels 70 del segle XIX hi havia un estable per guardar les mules o 4×4 similars. Les informacions […]
Llegir més
Fantàstica bodega! .Barrio chino puro y duro! (Això ho poso en castellà perquè és més adient). Només entrar t’impressiona la nevera de fusta, molt gran, preciosa, (de totes maneres abans ja t’haurà impresionat tot el que has vist al carrer, per funcionar a aquesta zona s’ha de saber llegir entre línies e interpretar els senyals).
Llegir més
Raval en estat pur. És increïble com al bell mig d’un entorn que ha sofert tants canvis en la seva gent i el seu paisatge urbà, trobem aquesta bodega que conserva tan la seva decoració original com la clientela de barri de tota la vida, no s’hi troben ni immigrants, ni guiris, ni erasmus (els trestipus de forasters més comuns a BCN).
Llegir més
La Montserrat és 3G, porta aquest establiment després que el seu pare, en Carles, agafés el relleu de l’avi Josep que és va establir aquí a 1952. Mentre parla, em fixo en una immensa truita de patates, no desconstruïda, de sinuosa arquitectura que podria estar signada per en Jean Nouvel.
Llegir més
Bodega força antiga, tal i com es pot comprovar a les nombroses fotos d’època que hi ha a les parets. Sabem que als anys trenta el Tio Quico i la Tia Maria estaven establerts en aquest local que a més a més era també el locutori telefònic del barri. Això feia que els clients mentre jugaven a la brisca s’assabentessin […]
Llegir més
El Celler 1912 a l’Hospitalet és un dels més antics que hem visitat. Per començar l’entorn del mateix ens descobreix un barri molt tranquil, carrers estrets, edificacions baixes que deixen veure el cel, és molt agradable fer-hi una passejada. Ha estat sempre una bodega des de que es va obrir al 1912 , any que li dona el nom actualment. Havia […]
Llegir més
Actualització La senyora Escala es va jubilar abans de l’estiu i el cambrer que tenia, en Carlos s’ha fet càrrec de la bodega i li ha canviat el nom, li ha posat el seu. El local segueix com estava abans. Ara al vespre no serveixen sopars. El que mes crida l’atenció d’aquest establiment són les seves dimensions. Es molt ampli […]
Llegir més
Quan s’anomena la Barceloneta hom ja ensuma flaires que fan intuir que hi hauran bons menjars i bones begudes.La bodega Electricitat no és una excepció. Situada a una de les cantonades de la plaça del mercat, aquesta bodega trenca una miqueta amb l’arquetip de la bodega de sempre, doncs al contrari de ser petita, abigarrada i opaca, té molta llum […]
Llegir més
La bodega Amposta torna a estar oberta. Els germans Josep i Jordi Barragán Moltó, propietaris d’una xarcuteria amb solera del carrer San Fructuós, han comprat aquesta bodega amb la intenció principal de preservar el seu caràcter i evitar que algú altre la comprés i la convertís en altre tipus de local eliminant els seu contingut. Han fet reformes significatives preservant […]
Llegir més
A un barri amb personalitat i carregat d’història com el Poble Sec no hi podia faltar una bodega com aquesta. Probablement els activistes de la CNT hi anaven a fer una barreja per recuperar-se i seguir la lluita al carrer durant la vaga general de La Canadiense de 1919.
Llegir més
Aquesta bodega es indefinible, podria tenir com a subtítol el nom d’aquella peli japo “El imperio de los sentidos” perquè un cop ets dins els cinc sentits es foten a tope. El sentit auditiu d’entrada tindrà que distingir entre la tele i música tipus cassette de benzinera sonant simultàniament, a mes del soroll del personal. També es barregen les olors […]
Llegir més
Funciona com a bodega a partir dels anys 60, des de fa dos anys i mig la porta l’Ana, que és portuguesa. Ella, si existís el concurs de Miss Bodega seria probablement la guanyadora, ni tan sols perquè és una noia de molt bon veure si no també perquè té molt bons coneixements del món del vi Ha convertit la […]
Llegir més
És una obvietat dir-ho, però el Celler de la Paqui sense la Paqui no seria el Celler de la Paqui. Aquesta senyora, cordovesa internacional, xerradora descomunal, encisadora de qualsevol que se li posi al davant, impregna amb la seva forta personalitat tots els racons d’aquesta petita i acollidora bodega, des de 1987.
Llegir més